Ara que ho tenim tot: Una àcida reflexió sobre el món de la parella

LAIA: Tens l’orella esquerra més baixa que la dreta. Mai mires als ulls a la meva mare. Em sorprens  amb algun gest romàntic cada quatre mesos. M’he passat 21 anys descobrint-te, traçant un mapa de tu, explorant els teus límits. I n’he gaudit, però... ara ja no queda res per explorar.

ÀLEX: Així és com ho veus? Això és el matrimoni? Jo t’exploro, tu m’explores –i tu has acabat primer?

(Ara que ho tenim tot; Lee Blessing)

A vegades, quan anem a una habitació d’hotel, pensem en quanta gent haurà dormit en aquell llit o s’haurà dutxat en aquella dutxa. Però... mai heu pensat en què passaria si tornéssiu allà? Si revisquéssiu aquella nit una altra vegada? A Ara que ho tenim tot els protagonistes forcen aquest moment i celebren els 21 anys de casats a la mateixa habitació on van celebrar la nit de noces però, és clar, ara tot és diferent i l’erosió del pas del temps es fa palesa.

L’obra, que es pot veure al Jove Teatre Regina fins a finals de mes, està dirigida per Quique Culebras, traduïda i adaptada per Carla Torres Danés i interpretada brillantment per Núria Casas i Jaume García Arija.

Què difícil és fer comèdia

Hem reflexionat en altres ocasions que cada cop és més complicat trobar una obra de teatre que es descrigui com a còmica i que no es faci pesada i aconsegueixi fer riure de veritat. L’humor de les persones està canviant i les noves plataformes culturals fan que es produeixi una microsegmentació del que ens fa riure tan diversa com ja passa amb el gustos en general.

Amb tot, i creiem que és el principal mèrit de l’obra, Ara que ho tenim tot aconsegueix fer riure persones molt diferents, fugint dels clixés típics de la temàtica i sense convertir-se en una mena de Escenas de Matrimonio. No hi ha monòlegs fàcils sinó comèdia elaborada feta del fet senzill, derivada segurament del humor anglès tan típic dels anglosaxons i que ens és tan proper i addictiu als catalans.

Tot va començar amb un verkami

Ara que ho tenim tot és el primer projecte de la companyia Tzs. Produccions i, com en altres obres, tot va començar amb un Verkami, una de les maneres més populars de crowdfunding que existeixen a la xarxa.

Davant l’actual estat econòmic en què es troba la cultura, que ha patit dues fortes retallades pressupostàries els últims anys, apujades d’IVA, etc., cada vegada són més els projectes que aposten per recórrer a la multitud per convertir-se en realitat.

El que va començar sent un sistema minoritari, al qual recórrer en un primer moment per part d’artistes i creadors acostumats a l'autofinançament, es revela ja com una possibilitat per a productes de consum majoritari, en què el públic, convertit en mecenes, rep recompenses exclusives a canvi de les seves aportacions. I d’aquesta manera també es va finançar l’obra del Jove Teatre Regina. Faran el mateix a properes edicions?

Les barreres de les llengües

Lee Blessing és un autor nord-americà contemporani molt important amb una trentena d'obres de teatre, de les quals la més coneguda i l'única que s'ha estrenat aquí és Un passeig pel bosc (Premi de l'Associació de Crítics de Teatre Americà i estrenada al Teatre Poliorama el 1991).

L’obra és, per tant, a més d’una bona comèdia, una oportunitat de conèixer un nou autor. Qui sap si la companyia ens portarà més traduccions més endavant? De moment el que hem vist de Lee Blessing ens ha agradat molt. No els perdem la pista.