“Jo sempre t’estaré cuidant”
(Montserrat
Carulla; La iaia)
La setmana passada vam conèixer una iaia que en realitat
tenia una mica de totes les iaies i tietes del món. És sabut que la gent gran està
acostumada a dir tot el que pensa i a fer tot el que vol perquè, després de
molt callar, s’arriba a aquella edat en què ja pots dir tot el que et dóna la
gana, disfressant-ho de demència o només perquè se sap que ja ningú no dirà
res.
.jpg)