LAIA: Tens l’orella esquerra més baixa que la dreta. Mai mires als ulls a la meva mare. Em sorprens  amb algun gest romàntic cada quatre mesos. M’he passat 21 anys descobrint-te, traçant un mapa de tu, explorant els teus límits. I n’he gaudit, però... ara ja no queda res per explorar.

ÀLEX: Així és com ho veus? Això és el matrimoni? Jo t’exploro, tu m’explores –i tu has acabat primer?

(Ara que ho tenim tot; Lee Blessing)

A vegades, quan anem a una habitació d’hotel, pensem en quanta gent haurà dormit en aquell llit o s’haurà dutxat en aquella dutxa. Però... mai heu pensat en què passaria si tornéssiu allà? Si revisquéssiu aquella nit una altra vegada? A Ara que ho tenim tot els protagonistes forcen aquest moment i celebren els 21 anys de casats a la mateixa habitació on van celebrar la nit de noces però, és clar, ara tot és diferent i l’erosió del pas del temps es fa palesa.

L’obra, que es pot veure al Jove Teatre Regina fins a finals de mes, està dirigida per Quique Culebras, traduïda i adaptada per Carla Torres Danés i interpretada brillantment per Núria Casas i Jaume García Arija.

¿Sabes que la tuya no es la primera generación que anhela una vida plena de belleza y libertad?

(Albert Einstein)

El musical puede ser un género muy válido para mostrar determinadas críticas sociales. Y si además la fórmula se acompaña de comedia y de una compañía joven como CIA Bareka el entretenimiento está en cierta manera garantizado.

Dirigida y escrita por Xavi Morató, Generació de Merda es un musical en pequeño formato que habla de problemas que nos son muy cercanos, como la crisis, las diferencias económicas o la inmigración.