LAIA: Tens l’orella esquerra més baixa que la dreta. Mai
mires als ulls a la meva mare. Em sorprens amb algun gest romàntic cada quatre mesos. M’he
passat 21 anys descobrint-te, traçant un mapa de tu, explorant els teus límits.
I n’he gaudit, però... ara ja no queda res per explorar.
ÀLEX: Així és com ho veus? Això és el matrimoni? Jo
t’exploro, tu m’explores –i tu has acabat primer?
(Ara que ho tenim
tot; Lee Blessing)
A vegades, quan
anem a una habitació d’hotel, pensem en quanta gent haurà dormit en aquell llit
o s’haurà dutxat en aquella dutxa. Però... mai heu pensat en què passaria si
tornéssiu allà? Si revisquéssiu aquella nit una altra vegada? A Ara que ho tenim tot els protagonistes
forcen aquest moment i celebren els 21 anys de casats a la mateixa habitació on
van celebrar la nit de noces però, és clar, ara tot és diferent i l’erosió del
pas del temps es fa palesa.
L’obra, que es pot
veure al Jove Teatre Regina fins a
finals de mes, està dirigida per Quique
Culebras, traduïda i adaptada per Carla
Torres Danés i interpretada brillantment per Núria Casas i Jaume García
Arija.